La senyora Florentina i el seu amor Homer

La senyora Florentina i el seu amor Homer és una de les poques obres teatrals que va escriure Mercè Rodoreda. Versió de <<Zerafina>> en el recull de contes de La meva Cristina i altres contes. Ara, representada en la Sala Gran del TNC, s'estrena amb grans actrius i actors i, sobretot, moltes flors. Té una duració de dues hores i mitja, en català i dirigida per Sergi Belbel. La trama de l'obra gira entorn d'una dona d'uns 50 anys que porta enamorada de l'Homer des de fa 30. Tot i que els dos personatges s'estimen, ell està casat i amb fills perquè no tenia més remei que seguir les direccions dels seus pares quan era jove. Cada divendres, l'Homer fa una visita a casa de la pianista per recordar-li que segueix estimant-la tant com sempre.

Com bé apunta el director Sergi Belbel: "Rodoreda escriu, amb to de comèdia de costums sobre les vides, les petites misèries, les petites desgràcies i les petites alegries d'una colla de dones barcelonines de principis del segle XX"

La senyora Florentina és professora de piano i de solfeig, burgesa, soltera i amb propietats. Els personatges femenins són els protagonistes. El radio-patio, el safareig i les celebracions de les amigues lligaran el fil de la trama. Aquestes representaran l'àmbit quotidià i el quadre de costums. Gràcies al personatge de Serafina es veurà en contraposició la protagonista. L'esperada minyona arribarà amb força, ja que farà riure a l'espectador gràcies al seu tret característic fònic; "ceceo". Aquest personatge és fonamental per recordar a les dones que poden viure soles sense necessitar un home al costat, és un crit al feminisme.


En quant a la interpretació, he de dir que la serietat de la intèrpret de la protagonista ha fet que no m'acabi de convèncer, potser deu ser per l'obscuritat del rerefons de l'heroïna. L'Homer serà gran part de l'obra omnipresent, es veurà com és de mesquí aquest personatge. El vestuari i l'attrezzo és una peça clau per la seva ostentositat, ja que representa l'època de principis del s. XX. A mida que vagi passant l'obra es veurà l'evolució de les seves vides fent que, finalment, decideixin el seu destí. Cal esmentar que si es treu els moments d'humor i comèdia dels personatges femenins, pot semblar una mica feixuga. 

Lorena, el arte de la cultura crítica