Obra de teatre: Fang i Setge, 1714

L'obra va tenir un gran èxit a Olesa de Montserrat en el 2014, gràcies al IV centenari dels fets de 1714. El musical Fang i setge es disposa a fer un salt al gran públic en el Teatre Victòria de Barcelona. L'obra dirigida per Marc Angelet, com a director de l'equip artístic, i Quim Piqué, com a director musical, es va estrenar el passat 11 de Febrer. El dia de l’estrena va tenir una bona rebuda al teatre ocupant gairebé totes les butaques ocupades.

La música comença a sonar i el teló s'alça per l'escenari, tot indica que l'obra ha començat. S'inicia amb una breu introducció per connectar els espectadors amb els fets de l'obra. La crònica de la ciutat assetjada arrenca amb la història de l'Ònia, filla d'una família noble que vol marxar de la ciutat. Tot i això, el coratge de la jove farà quedar-se dins de les muralles i lluitar amb els seus companys. En William coneixerà a l'Ònia gràcies a una nena que sembla estar en mig de quasi totes les escenes, la Joana. Un altre personatge que cal destacar és la Núria que només es mourà per interès. Serà capaç de comprometre la seva filla, Eulàlia, per aconseguir els seus objectius. Un total de 30 actors seran els que formin part d'aquesta obra. El conflicte del setge s'enllaçarà amb la realitat que viuen els personatges. Les veus i la música en directe crearan una fusió que farà posar els pèls de punta a l'espectador en certs moments de l'obra. Emoció, força, lluita i enganys són els elements que es trobaran en aquesta obra. L'estil pot recordar a altres musicals com Les Misérables de Victor Hugo. No és necessari dir res del final de l'obra, ja que és totalment previsible si es sap la història.

La representació fou notable per ser el dia de l’estrena, no només van impressionar els efectes d'il·luminació sinó per la bona organització entre so, llums i música. El vestuari anava acord a l’època diferenciant les classes benestants i el poble. L’obra és en català, tot i que hi ha personatges com en William que parlava només en anglès, al principi, i el Villarroel que només parlava en castellà, però aquest últim acabava amb un “¡No hay un yo o un ustedes, sino un nosaltres!”. La música en directe fou el punt fort, ja que a vegades hi havia alguna veu fora de to que es camuflava entre la melodia i no es feia tant de ressò. La interpretació dels actors fou bona, tot i que potser no s’haurien de moure en excés quan estiguessin cantant, simplement, per no cometre errades en els aguts. No obstant això, per ser la primera posada en escena es notava l’esforç i el treball que hi havia darrere.

En conclusió del que ja s'ha dit, la interpretació per parts dels actors i la música en directe van crear l'ambient perfecte. Van complir l'objectiu de transmetre emoció i gràcia en aquest musical, ja que van rebre una onada d'aplaudiments del públic com a recompensa.

L'obra es representarà fins al pròxim 27 de Març al Teatre Victòria de Barcelona. L’espectacle és en català on aproparà l'espectador a la història dins del mur de la ciutat assetjada. L'obra dura 2h i 35 minuts. Les entrades es poden comprar a taquilla o a través del web del teatre.

Arrisquem!

Lorena, el arte de la cultura crítica