En aquesta obra, el dramaturg francès Molière va escriure centrant-se amb les dones, com molts altres autors. Tal com es diu en el pròleg:
El 1672, França, Molière i la Companyia del Rei estrenen una comèdia de costums amb un embolic familiar on es recull l'afany de saber de les dones i posa en evidència un poeta mediocre i cregut de l'època.
Fa referència al món de les dones i què és el que pensen. Si no bé, com aquesta versió és actualitzada; farà esment en la gramàtica catalana i en l'estat actual. Aquest quadre de costums és un joc interpretatiu que trenca les convencions del moment. Els personatges principals, per descomptat, són dones. Una filla que es vol conformar sent muller i tenir fills, amb la contraposició de la seva mare, la tieta i la germana que volen cultivar la ment. Només hi ha tres personatges masculins que es deixen portar pel moviment de l'acció creat per les dones.
En aquesta actualització, els dos actors (Ricard Farré i Enric Cambray) actuaran a través de 8 personatges -quatre cadascú-. Una feina força difícil que la superen amb nota. Cada personatge tindrà un tret característic que el diferenciarà, a través de diferents elements del vestuari. La mare de l'obra que tindrà una especial obsessió per la gramàtica catalana despatxarà a la minyona per dir "pechuga de pollu" i no dir "pit de gall d'indi", com deia el personatge no puc suportar tanta ignorància. Es veu la contraposició del vocabulari, en alguns personatges serà exquisit, mentre que en altres serà totalment col·loquial. Per tant, en aquest aspecte va dirigit en l'àmbit de l'educació de les diferents classes socials.
En aquesta sala petita s'amaga un gran espectacle en un escenari bastant auster. Cal dir que es representa en el Teatre Maldà de Barcelona. Com a decorat hi ha dues cadires i una bambalina. Tot i no tenir un espai gaire ampli per moure's, fan servir tot l'escenari i la sala per actuar. A través de perruques, bates i còfies es representarà un personatge o altre. És curiós que, durant 60 minuts que dura l'obra, va haver-hi total connexió amb el públic. Aquests magnífics actors van saber atrapar a la gent, fent preguntes, fent bromes directes i, fins i tot, cantar! En definitiva, fent-los partícips de l'actuació esperpèntica.
 | |
|
És important, per acabar, destacar la feina que hi ha darrere dels actors. La gestualitat és un element clau per diferenciar els personatges (i ells ho han aconseguit). És cert que potser la representació d'aquesta obra en un teatre molt més gran no hagués funcionat perquè, com he dit abans, és especialment important connectar amb el públic. Tot i això, és totalment recomanable si l'espectador vol passar una bona estona amb humor i ironia en català.
Lorena, el arte de la cultura crítica
No hay comentarios:
Publicar un comentario