En alta mar

En alta mar es la obra del polaco Slawomir Mrozek representada en el Teatre Almería en Gracia. Una obra sencilla y minimalista que explica la cotidianidad aspectos políticos que parecen actuales, pero que fueron escritos en los 60. El título ya nos da pistas del espacio que se representará en escena. La versión se presenta en castellano y tiene una duración de una hora. Puede parecer breve al espectador si se adentran al humor y la sátira. Los tres actores principales (Quimet Sorio, Carles Bigorra y Gerard Domènech) mediante los silencios transmitirán y representarán los momentos de incerteza de tres vidas sin rumbo. Es, claramente, una crítica al mundo contemporáneo.

Nada más empezar la obra se deja muy claro de qué tratará: tres hombres navegan a la deriva en una balsa -bastante inestable, pero que la tienen totalmente bajo control-. La falta de alimentos y, por consecuencia, el hambre serán el tema que mueva el hilo de la obra. Este suceso hará que mediante elecciones, campañas electorales y falsas acusaciones se intente decidir cuál de ellos estará dentro del menú del próximo día. Los tres personajes intentarán salvarse el pellejo hasta llegar a la corrupción y demostrando el lado más oscuro del ser humano. La política será una pieza clave que se basará en el humor y la ironía que provocarán como mínimo una sonrisa -y risas- al espectador. Cabe decir que no es necesario saber mucho de política para disfrutar de la plenitud de la obra. Los contrapuntos de los personajes principales son el cartero y el criado que aparecerán en momentos concretos de la obra ( y representados por un único autor, Adrià Ardila) que ayudarán a descubrir quién son realmente. 

La puesta en escena es minimalista se sirven de tres actores, una luz y un espacio para la representación. Un palé y unas tablas de madera constituirán la balsa y las sillas -al parecer, poco estables-. El vestuario tampoco es nada del otro mundo, pero al estar perdidos en una balsa, tampoco se puede esperar más. 

En esta comedia absurda el toque de humor y la ironía está servido. A mi parecer es una apuesta segura para aquellos que quieran pasarlo bien y desconectar de la rutina que tenemos que saciar en este mundo de locos. 


Lorena, el arte de la cultura crítica

La senyora Florentina i el seu amor Homer

La senyora Florentina i el seu amor Homer és una de les poques obres teatrals que va escriure Mercè Rodoreda. Versió de <<Zerafina>> en el recull de contes de La meva Cristina i altres contes. Ara, representada en la Sala Gran del TNC, s'estrena amb grans actrius i actors i, sobretot, moltes flors. Té una duració de dues hores i mitja, en català i dirigida per Sergi Belbel. La trama de l'obra gira entorn d'una dona d'uns 50 anys que porta enamorada de l'Homer des de fa 30. Tot i que els dos personatges s'estimen, ell està casat i amb fills perquè no tenia més remei que seguir les direccions dels seus pares quan era jove. Cada divendres, l'Homer fa una visita a casa de la pianista per recordar-li que segueix estimant-la tant com sempre.

Com bé apunta el director Sergi Belbel: "Rodoreda escriu, amb to de comèdia de costums sobre les vides, les petites misèries, les petites desgràcies i les petites alegries d'una colla de dones barcelonines de principis del segle XX"

La senyora Florentina és professora de piano i de solfeig, burgesa, soltera i amb propietats. Els personatges femenins són els protagonistes. El radio-patio, el safareig i les celebracions de les amigues lligaran el fil de la trama. Aquestes representaran l'àmbit quotidià i el quadre de costums. Gràcies al personatge de Serafina es veurà en contraposició la protagonista. L'esperada minyona arribarà amb força, ja que farà riure a l'espectador gràcies al seu tret característic fònic; "ceceo". Aquest personatge és fonamental per recordar a les dones que poden viure soles sense necessitar un home al costat, és un crit al feminisme.


En quant a la interpretació, he de dir que la serietat de la intèrpret de la protagonista ha fet que no m'acabi de convèncer, potser deu ser per l'obscuritat del rerefons de l'heroïna. L'Homer serà gran part de l'obra omnipresent, es veurà com és de mesquí aquest personatge. El vestuari i l'attrezzo és una peça clau per la seva ostentositat, ja que representa l'època de principis del s. XX. A mida que vagi passant l'obra es veurà l'evolució de les seves vides fent que, finalment, decideixin el seu destí. Cal esmentar que si es treu els moments d'humor i comèdia dels personatges femenins, pot semblar una mica feixuga. 

Lorena, el arte de la cultura crítica